Entrevistes
RASEL AHMED
En Rasel va néixer a Bangladesh, i va arribar a Catalunya l'any 2008. Amb una situació familiar inestable, va passar gran part de la seva infància i la seva adolescència dins d'un CRAE, concretament el CRAE Pere Quart, a Mataró. Per a ell, ha suposat "una gran oportunitat", i ha creat "una família, encara que no sigui de sang".
MONTSERRAT RIUS
La Montserrat Rius treballa actualment en un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) a Sant Andreu. És psicòloga i ha treballat en un CRAE per a nens fins a quatre anys. Amb la seva àmplia formació i experiència en el món dels CRAE, considera que, tot i que "no són el mateix que viure amb una família", cal fer tot el possible per fer que passin la millor infància possible.
NORAI TAHERI
¿Como te llamas y donde y cuando naciste?
Me llamo Norai Taheri Moya, tengo 17 años y nací en Mataró.
¿Cuándo entraste en un CRAE? ¿Por qué motivo?
Entré el año 2014 por problemas familiares. Estuve en una casa de acogida antes de entrar en el CRAE en el que estoy ahora (CRAE Pere Quart) durante unos 7 meses.
¿Te costó adaptarte? ¿Qué diferencias notaste más?
Me costó mucho adaptarme, aparte de por mis problemas personales, porque una casa de acogida es muy estricta y rutinaria. Noté un gran cambio, me costó adaptarme, no sabría explicar por qué...a todos nos cuesta adaptarnos a rutinas y a cosas nuevas. Obviamente cuando entras en un centro ya no estás con tus padres y esa fue la mayor diferencia que noté.
¿Cuál es tu rutina dentro del centro?
No hay rutinas muy marcadas, simplemente las horas de cenar, comer o hacer tareas comunas. Si ven que vas haciendo tus cosas y las haces bien no te ponen muchos horarios. Si quieres salir de fiesta, te dejan (dependiendo de la edad, como lo hagas todo...), es como estar en una casa, todos tenemos nuestras rutinas.
¿Recibiste ayuda psicológica para adaptarte al cambio?
Cuando estuve en la casa de acogida no, una vez llegué al CRAE sí la necesité, y aún sigo recibiendo visitas psicológicas.
¿Dentro del centro, has tenido alguna vez un problema con tus compañeros o educadores?
Sí, he tenido problemas con educadores y con compañeros. Pero los educadores son como nuestros tíos, y el director del centro, como nuestro padre. Nosotros cuando llegamos, aunque le llamemos centro, es nuestra casa y hay confianza con todos. Aunque haya algún problema, es normal en la convivencia.
¿Crees que la gente te juzga cuando sabe que vives en un CRAE?
Si la gente te conoce no te juzgan ni piensan mal de tí. La gente no sabe que hay muchas personas en CRAES completamente normales.
¿Estudias? ¿Donde? ¿Y te gustaría estudiar alguna carrera en un futuro?
Estoy haciendo segundo de bachillerato social. Quiero ser educadora social así que a los 18 me iré a una residencia de estudiantes y espero entrar en la universidad. Recibiré ayudas económicas hasta los 21.
JORDI PIDELASERRA
Com et dius i en què treballes?
Em dic Jordi Pidelaserra i vaig estudiar pedagogia. Treballo en un EAIA.
Quina funció fas dins l’EAIA?
L’EAIA està format per un equip interdisciplinari: psicòlegs, treballadors socials, educadors i pedagogs, com jo. Aquests depenen dels ens locals i de la DGAIA. Hi ha dos subequips: estudis i seguiments. Jo estic a estudis, responsable de conèixer a fons la situació del menor i la seva família durant uns sis mesos per valorar si es troba en una situació de desemparament.
Quins són els principals motius pels quals els nens i nenes ingressen en un CRAE?
Els menors que estan vivint en CRAES sovint han estat abandonats, maltractats físicament o psicològicament, negligits, abusats sexualment, explotats, etc. Viuen una situació molt complicada, i allà s'intente fer que la seva vida sigui el millor possible.
Quan es rep un avís d’una possible situació familiar complicada, quin procediment se segueix fins que el nen o nena en qüestió entra al centre?
Es treballa per millorar la situació coneixent la situació, parlant amb la família i el menor (junts i per separat), etc. Analitzem les capacitats parentals dels pares i el grau de cobertura de les necessitats del menor. A partir dels 12 anys estem obligats a tenir en consideració l’opinió del menor. De fet, el menor és el nostre client i el seu interès ha de prevaldre per sobre dels altres.
Des de la teva experiència, creus que als joves els costa adaptar-se a viure a un CRAE? I de quina manera se’ls ajuda? I des de l’EAIA se’ls ajuda d’alguna manera?
Un cop al centre, es mira que tinguin una vida el més normal possible, però en comptes de pares hi ha educadors i en comptes de germans, altres menors amb situacions similars. Cada nen té el seu tutor que fa tot el necessari per ajudar-los i és clar, molts d'ells necessiten ajuda psicològica i van al CSMIJ, on tenen prioritat.
